viernes, 21 de agosto de 2015

Picu Miruenu, Sueve

Entamamos en Pandiellu, Parres,
siguiendo la Ruta: Por La Tierra De Los Gamos.
Cierre de fragua artesanal.
Vese la pista pola que pasa La Ruta. 
Calculando pa salir de la Ruta y subir al Picu Miruenu. 
...
Collores d´otoñu.
...
 ...
Datos de La Ruta.
Siguimos camín alantre.
...
N´Espadañéu, ganáu abondu.
Llaguna.
Siguimos camín de la Paréa de Pozumariellu.
Vistes impresionantes desde la fuente La Becerrera.
...
Na Hume: yegüa y potra asturcones.
Desde la Peñe Los Cabezos, 895 mtrs: el Colláu de La Hume.
el Picu Miruenu,
el Picu Pienzu, techu del Sueve con 1.156 mtrs,
Colláu Beluenzu, enriba Espadañéu, onde atopamos la fuente La Braniella, ú ñaz el ríu Fonfría, al que más tarde vamos baxar pegados un buén peazu, 
Sierres Costeres,
Los Picos d´Europa,
El Cordal de Ponga,
 ...
Desde ´l Picu Miruenu, 1.137 mtrs, segunda altura del Sueve, vemos la Costa Cantábrica.
A lo últimu: La Rasa de Lluces y el Cabu y Puertu de Llastres.
Volvemos polo andáu y dicimos-y ¡adios! al Picu Pienzu.
Villar de La Cuesta y Pandiellu. Hasta equí llegamos pola carretera Arriondas- Colunga As- 260, tomamdo el desvíu a Fios ó Cofiñu; tamién se puede pola N-634, km 349, tomando el desvíu a Fios.

martes, 21 de julio de 2015

Camín de Cruces ó de Los Españoles (3ª parte)

 





Nel pobláu de Chagres, situáu na desmbocadura del ríu Chagres, les mercancies embarcábense en bergantinos, que navegaben pol mar Caribe, hasta el pueblu de Nome de Dios,  años más tardi, empecipiaron a llevase a Portobelo, situáu nel fondu d´una bahía defendida por 3 imponentes fuertes.
En Portobelo había una Aduana ó Contaduría Real, onde se almacenaba l´oru i la plata a la espera ´l Galeón D´Indies; esti gran barcu, formaba parti de La Flota d´Indies que una vegada a l´añu, salía del puertu de Sevilla al Nuevu Mundiu. Al llegar al altor Les Pequenes Antilles (Martinica), dellos barcos dirixíense a Veracruz (Méxicu) y L´Habana (Cuba) y l´ otru, el llamáu Galeón de Tierra Firme, diba de primeres al puertu de La Guaira (Venezuela), dps pasaba por Cartaxena D´Indies (Colombia) i a l´últimu a Portobelo.
Cola llegada d´esti barcu, producíase ún de los merquiados más importantes d´América que podía durar delles de veces hasta 50 dís.
Na Habana, xuníense otra vegada, tolos galeones pa facer el Tornaviaxe a la Peínsula Ibérica, escoltados por barcos armados con cañones y tropes. 

lunes, 22 de junio de 2015

Camín de Cruces, Panamá. ( 2ª parte)

La ruta empecipiaba na Ciudá de Panamá y atraviesaba la selva por un camín empedráu a tramos, abiertu por esclavos nativos de primeres y africanos más tarde, hasta la Venta de Cruces, onde había almacenes pa guardar les mercancíes diben a recostín de mules, guiades por arrieros, hasta ser embarcades.






viernes, 22 de mayo de 2015

Camín de Cruces ó de Los Españoles. Panamá( 1ª parte)

El Real Camín de Cruces ó Camín de Los Españoles.
La Primera Ruta Interoceánica del mundiu.
Xunía la ciudá de Panamá, nel lláu Pacíficu del Istmu, con el pobláu de Portobelo, nel lláu Atlánticu, nos tiempos la exploración y colonización española, na actual República de Panamá.
Esti Camín, surdió na primera metada ´l sieglu XVI y túvose activu hasta ´l sieglu XIX.
Nel ñu 1513, Vasco Núñez deBalboa, descubre ´L Océano Pacíficu i toma posesión dél en nome la Corona Española.
Col avance la colonización española en tóu ´l continente i la explotación i extracción de materiales preciosos, facíase necesariu ´l crear una rede de transporte pa llevar todos esos tesoros a la Península Ibérica, siendo les Flotes d´Indies les encargades dello.
A la ciudá de Panamá, llegaben galeones cargados d´oro y plata sacados de les mines de Chile, Perú, Baxa California i d´otros territorios.
Por Real Cédula l´añu 1533, pa “ Hacer el Camino por el Río Chagre por donde se podía venir en barcas y bergantines hasta 5 ó 6 léguas de la Ciudad de Panamá y el resto del camino hacerlo con carretas y que así convendría”, créase el “Camino Real de Cruces”, la primera ruta transitsmica que enllazaría durante sieglos los Océanos Pacíficu i Atlánticu.





miércoles, 22 de abril de 2015

Picu Coto Bel.lo, desde Santibánes, pol PR-AS 236


  Picu Coto Bello, pol PR-AS 236

Ruta senderista, apta pa facer en familia. En Moréa, Ayer, (Moreda, Aller) tomamos la carretera AE3 hasta Santibánes, Ayer (Santibañez de Murias, Aller), ú atopamos estos cartelos: el Camín Natural de la Cordillera Cantábrica, Asturies Interior, GR-109, etapa 12, el Anillu Ciclista Montaña Central, GR-208, etapa 5 i el camín de pequeñu recorríu PR- AS 236.



De Santibánes, subiemos pol PR-AS 236 hasta l´aldéa de Vil.lar.

  En pasando Vil.lar, llega hasta la pista un camín pol que vién el GR-109 a unise al PR i al Anillu Ciclista.
Más arriba salímonos del PR i más allá, en Curiel.los, del GR.
Dende Curiel.los, vemos el valle de Cabañaquinta i les sierres que lu separten del conceyu Mieres.
Seguimos pol Anillu Ciclista ... hasta ´l Picu Cotobel.lo.

Picu Cotobel.lo
Volvemos pol mesmu lláu, a lo primero i dempués pol restu del PR-AS 236, que ye circular i mide, enteru, algo menos de 4 km.