viernes, 29 de julio de 2011

lunes, 25 de julio de 2011

El Cantillo

El barriu del Cantillo, féxose na decada los 60 del pasáu sieglu. Esti nome, ye ´l mote que-y ponxeren porque ´l terren ú tá, pertenecía a una familia con esi apellidu. Los llastrinos ponen motes, non solo a les persones, tamién a les lanches y a los barrios.

lunes, 18 de julio de 2011

Por Pén

Ruta circular de +ó- 6 hores de duración y un desnivel aprosimáu de 600 mtrs positivos y otros tantos negativos.
Entamamos a caleyar en Santillán, Amieva; onde lleganos pola carretera N-625, que de Cangues D´Onís, sal camín de Castiella.
Nel centru ´l pueblu Santillán, onde se facen la feria ganáu y el certamen de "Quesu Los Beyos", cruciamos el Ríu Sella pol puente fierru y torcemos a la manzorga ríu arriba hasta llegar al Regatu Pén que siguimos agües arriba pol "Beyu Pén", hasta llegar al pueblu de Pén.
...
...
Sierra Tresieru, a la manzorga.
Picu Pierzu.
Panera con catorce pegoyos
Abasones
Camín de Villaverde.
Pén, desde Villaverde.
Contemplando ...
Los Picos D´Europa.
Pueblu de villaverde.
Subiendo a la Sierra Tresieru.
Desde la cume.
La cume que mos queda al oeste y el pueblu de Pén.
La cume del este.
Baxando y esfrutando de la vista de Los Picos D´Europa.
Charrando a la sombra.
Chanclos y escarpinos.
Siguimos la carretera al pueblu de Argolíbiu y antes de llegar a él, topamos el ríu de Villar.
Siguimos el ríu de Villar agúes abaxu, siempre pola mandrecha (entrando pola portiella fierru que hay en puente y pasando tamién la siguiente portiella).
Y por "El Camín de La Reina", ...
llegamos a Precendi y Santillán.
(una paradina a la sombra).

lunes, 11 de julio de 2011

El 1% cultural de l´autovía ´L Cantábricu

Ya van más de 12 años que se estudió la manera de aprovechar el 1% cultural quel Ministeriu Fomentu invierte pol pasu l´autovía ´L Cantábricu pol conceyu Colunga. En principiu pensose destinalo al Conxuntu Históricu-Artísticu de la Villa de Llastres y de la Ilesia prerrománica de Goviendes, porque son los dos monumentos del conceyu que tan declarádos oficialmente nel BOE.

D´aquella l´ alcalde yera Daniel Gancedo.

Pasó ´l tiempu y va pa ún añu que se acabaren les últimes obres na Villa de Llastres.

Les obres ficiérense en 4 fases,

que duraren en total casique 12 años.

Les calles quedaren remocicades muy güapes, da gustu veles, y soterraren toda la rede llétrica y de telefonía amás de enanchar y cambiar les tuberíes (¿delles, de plombu?) de les agües llimpies (les negres, ya taben igüades de la obra ´l saneamientu), pero pa los vecinos tienen dos trabes:

Una ye que les calles horizontales (más llanes), que van atravenado les verticales (más píndies), ahora tienen barrigues. Les persones muy mayores con dificultá pa movese, salíen de la puerte casa y dabén el paseín por una de estes calles pequeñes ó diben dando vueltes y revueltes pasando d´una a otra pa evitar les cuestes tán pronunciades de les calles grandes, agora tiénenlo un pocu más dificil.

La otra ye que antes de les obres, el suelu era de piedres del pedréu, que llevaven puestes más de 200 años y colocades de manera que en medio la calle formábase un canalín casique ensin notase a simple vista, asina que ´l agüa de llover, corría por él. esti detalle, seguramente, debió pasar desapercibíu pa los nuevos diseñadores que na vida vivieren equí y que nun imaxinen, como nós vemos a diáriu, la velocidá que pué garrar l´ agüa. Tamién, en dellos de sitios, subió el nivel del suelu.




El casu ye que ´l agüa busca camín y delles de veces acaba nes bodegues de les cases.
Con remiendos, va solucionandose ´l asuntu. Nun quiero despotricar nin dicir que sea un desastre nin tal nin cual, na más quiero pensar que nun principiu, les cases y calles fueren creciendo poqueñín a pocu y entós había tiempu de sobra pa dase cuenta de detalles y coses que se podíen solucionar sobre la marcha.

La ilesia prerrománica de Goviendes, nun tubio obres por desacuerdos col obispáu. Vemos na semeya: El Picu Pienzu, el Picu Les Duernes, el Picu Cordobana y más del Puertu Sueve.

Tamién vemos: l´autovía al pasu pola parroquia Goviendes y delles de cases del pueblu de Colunga.